El bloc de la classe de quart

Archive for Novembre, 2014

UNA BONA CASTANYADA!

Dimecres, Novembre 5th, 2014

 

La "CASTANYADA" és ben associada a la TARDOR, igual que les fulles seques i els bolets, la pluja fina i el ventet. 

 

 La castanyada catalana prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyespanelletsmoniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

  Actualment, però, la castanyada és una festa en què familiars i amics es retroben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar on, per postres, hi hagi castanyes, moniatos i també  panellets. 

 

… La castanya és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada de tardor, hi ha una nit que no hi poden faltar acompanyades dels moniatos: la nit d’abans de Tot Sants.

 

 

A l' escola. és la primera de les festes tradicionals que celebrem, i per fer-ho, a Ed. Infantil muntem tallers per fer un treball manual i anem a fer panellets a l’obrador de la pastisseria Oscar

 

… I no hi pot faltar, és clar,l'EXCURSIÓ!!.

 

  undefined 

      

  Aquest any hem conegut un indret nou: el poble de RUBIÓ, ens ha encantat el seu bosc a la tardor, els seus colors, la seva olor, … semblava ben bé que passegéssim pel mig d’una catifa de fulles de tots colors!…ha estat FANTÀSTIC!!.

   

 Tot fent xino-xano una passejada pel marge de la riera de Rubió  hem arribat al Llac dels Ànecs on hi nedaven una família d’ànecs i n’hi havia un, amb un plomatge molt i molt blanc, que s’espolsava les ales tot batent-les, i semblava que corria pel damunt de l’aigua de tant de pressa que anava. Si fèiem massa soroll, no s’acostaven… els hi deu agradar el silenci del bosc i el cant dels ocells… nosaltres també n’hem sentit d’ocells cantar…!!!!!

 

    

 

 

Parlem d’emocions amb CONTES…!

Dimecres, Novembre 5th, 2014

 

            

HISTÒRIA D’UNA TORTUGA

 

VET AQUÍ QUE UNA VEGADA HI HAVIA UNA TORTUGA PETITA QUE NO LI AGRADAVA L'ESCOLA. ES DEIA TORTUGUETA.

 

ELLA EL QUE VOLIA ERA QUEDAR-SE A CASA O BÉ ANAR A VOLTAR TOT EL DIA PEL CARRER. LA TORTUGUETA PENSAVA QUE ERA MASSA DIFÍCIL PROVAR D’ESCRIURE, MASSA DIFÍCIL LLEGIR LLIBRES O FER MATEMÀTIQUES. LI AGRADAVA MOLESTAR ELS SEUS COMPANYS, PRENDRE’LS EL LLAPIS, AMAGAR ELS FULLS… NO LI AGRADAVA COMPARTIR I NO LI AGRADAVA ESCOLTAR ELS SEUS MESTRES. TROBAVA MASSA DIFÍCIL SEGUIR LES NORMES DE L’ESCOLA. TAMBÉ TROBAVA MASSA DIFÍCIL NO ENFADAR-SE.

 

CADA DIA LA TORTUGUETA ES DEIA A ELLA MATEIXA QUE INTENTARIA NO POSAR-SE EN PROBLEMES. PERÒ CADA DIA S’ENFADAVA, SE SENTIA FRUSTRADA I LLAVORS FEIA ALGUNA COSA QUE NO HAVIA DE FER I JA TENIA PROBLEMES. SENTIA COM SI NO TINGUÉS CONTROL SOBRE EL QUE FEIA.

 

LES ALTRES TORTUGUES NO VOLIEN JUGAR AMB ELLA  I LA TORTUGUETA ES VA COMENÇAR A SENTIR SOLA I DOLENTA.

 

UN DIA QUE LA TORTUGUETA SE SENTIA PITJOR QUE MAI, ES VA TROBAR AMB LA TORTUGA MÉS GRAN I MÉS VELLA DEL SEU BARRI. ERA LA TORTUGA SÀVIA QUE TENIA MES DE 200 ANYS I SABIA MOLTES, MOLTES COSES. LA VELLA TORTUGA SÀVIA VA PREGUNTAR A LA TORTUGUETA:

 

- “TORTUGUETA, PER QUÈ ESTÀS TAN TRISTA?”

LA TORTUGUETA LI VA CONTESTAR FLUIXET, PERQUÈ ESTAVA UNA MICA VERGONYOSA DAVANT D’AQUELLA TORTUGA TAN VELLA I TAN SÀVIA

 

 - “ÉS QUE TINC UN PROBLEMA MOLT GRAN. SEMPRE QUE ESTIC ENFADADA O FRUSTRADA NO EM PUC CONTROLAR. SEMPRE ESTIC AL MIG DE BARALLES I EM SEMBLA QUE NINGÚ  M’ESTIMA”

 

LA VELLA TORTUGA SÀVIA ERA MOLT AMABLE I VA VOLER AJUDAR LA TORTUGUETA

 

–“MIRA –LI VA DIR- ET DIRÉ UN SECRET. LA SOLUCIÓ DELS TEUS PROBLEMES LA TENS TU. LA SOLUCIÓ ESTÀ AMB TU, VAGIS ON VAGIS”.

 

LA TORTUGUETA NO HO ENTENIA. – “ÉS LA TEVA CLOSCA, LA TEVA CLOSCA… ÉS PER AIXÒ QUE TENS UNA CLOSCA. SEMPRE QUE ESTIGUIS ENFADADA, O ET SENTIS FRUSTRADA O PREOCUPADA, TU EL QUÈ HAS DE FER ÉS ENTRAR DINS TEU” LA VELLA TORTUGA SÀVIA LI VA EXPLICAR ENCARA MÉS BÉ.- “QUAN SIGUIS DINS TEU, POTS SEGUIR AQUESTS PASSOS: Em dic a mi mateix/a:

 

1.       “STOP”

2.        Respiro fons

3.        Dic com em sento 

4.       Quin problema tinc.

 

- DESPRÉS DESCANSA FINS QUE ELS TEUS SENTIMENTS NO SIGUIN TAN FORTS, FINS QUE ET SENTIS CALMADA”

 

LA VELLA TORTUGA SÀVIA VA ENSENYAR A LA TORTUGUETA COM POSAR-SE DINS LA CLOSCA PER CALMAR-SE, TAL I COM ARA JO US ENSENYARÉ (MODELAR)

 

HO VEIEU? FEU AIXÍ: CREUEU ELS BRAÇOS PER DAVANT DEL PIT, LLAVORS DIGUEU-VOS A VOSALTRES MATEIXOS STOP, DESPRÉS RESPIRO PROFUNDAMENT, DIC COM EM SENTO I QUIN PROBLEMA TINC.

 

LLAVORS LA VELLA  TORTUGA SÀVIA VA DIR: “ARA JA HO SAPS, LA PRÒXIMA VEGADA QUE TINGUIS PROBLEMES ENTRA DINS TEU I CALMA’T” A LA TORTUGUETA LI VA AGRADAR LA IDEA I HO VA VOLER PROVAR (“ARA HO PROVEM TOTS”)

  

L’ENDEMÀ, A L’ESCOLA, LA TORTUGUETA ESTAVA FENT FEINA QUAN UN COMPANY ES VA POSAR A MOLESTAR-LA. VA SENTIR COM ES COMENÇAVA A ENFADAR I JUST QUAN ANAVA A PEGAR-LO ES VA RECORDAR DEL QUÈ LA VELLA SÀVIA TORTUGA LI HAVIA DIT.

 

LA TORTUGUETA SABIA QUE ESTAVA ENRABIADA I ES VA VOLER CONTROLAR, AIXÍ ÉS QUE VA POSAR ELS BRAÇOS, EL CAP I LES POTES DINS LA CLOSCA.

 

LLAVORS ES VA DIR A ELLA MATEIXA “STOP”, VA RESPIRAR PROFUNDAMENT I VA DIR “ESTIC ENFADADA I ALGÚ M’ESTÀ MOLESTANT!”

 

LA TORTUGUETA ESTAVA CONTENTA DE VEURE QUE ERA AGRADABLE ESTAR DINS SEU, QUE S’HI ESTAVA BÉ. AVIAT ES VA SENTIR TRANQUIL·LA. QUAN VA SORTIR ES VA QUEDAR SORPRESA DE VEURE QUE LA SEVA MESTRA ESTAVA SOMRIENT. LI VA DIR QUE SE SENTIA MOLT ORGULLOSA D’ELLA.

 

AIXÒ, LA TORTUGUETA HO VA PRACTICAR UNA VEGADA I UNA ALTRA I UNA ALTRA, MOLTES VEGADES. SEMPRE QUE SENTIA QUE ALGUNA COSA LA PREOCUPAVA, ES POSAVA DINS LA CLOSCA I ES CALMAVA. QUAN ALGÚ LA PEGAVA O L’EMPIPAVA, O QUAN LA FEINA DE L’ESCOLA ERA MOLT DIFÍCIL PER ELLA, ANAVA DINS SEU I DESCANSAVA. LA TORTUGUETA SE’N SENTIA MOLT ORGULLOSA.

 

 

 

DESPRÉS D’UNES SETMANES, LA TORTUGUETA VA DESCOBRIR QUE ALS SEUS AMICS ELS AGRADAVA JUGAR AMB ELLA I QUE LA FEINA LI SEMBLAVA  MÉS FÀCIL. SE SENTIA FELIÇ.

 

  LA TORTUGUETA MAI MÉS VA PENSAR QUE ERA DOLENTA.

 

                                                              Conte d’Anna Carpena

 

 

Que us ha semblat aquest conte, pares?

 

Aquest conte us pot servir com a tècnica d'orientació, la qual va adreçada a nens/es que els hi costa adquirir l'habilitat per gestionar el fracàs, als que la frustració fa que reaccionin amb conductes inapropiades com poden ser:

- rabietes, donant cops als demés, insultant, empipant, parlant massa, no atenent a les ordres… En resum, que pateixen innecessàriament per la dificultat de controlar els impulsos.

 

 Aquesta tècnica també pot fomentar l'autoestima al sentir-se que són capaços de controlar certes conductes per ells mateixos. 

 

L'OBJECTIU: 

  

  • Ensenyar als nens i nenes estratègies per a relaxar-se
  • Fomentar l’autocontrol de la conducta impulsiva
  • Desenvolupar la capacita de conèixer, expressar i gestionar les emocions
  • Ensenyar a analitzar i pensar en solucions per resoldre els problemes i/o conflictes adequadament

 

 

LA TORTUGA i JO esperem que us vagi "SÚPER BÉ"!.