Hi havia una vegada un gosset que es deia Totó. Tenia el cap molt gran, rodó, blanc i bonic amb dos grans ulls blaus i dues orelletes negres. El seu cos estava cobert de pèls blancs, suaus   i calentons. Tenia la cua molt llarga i quatre potes curtetes. Era alegre i divertit, molt inquiet i juganer. Li agradava córrer i fer algun saltiró.

Però, sabeu quina era la seva distracció preferida? Xuclar i xuclar el seu gran xumet groc i cridar a la seva mareta per dir-li molt a poc a poquet:"To, to, to". La Mare Gossa hi anava sempre que la cridava, li llepava el cap, li pentinava els bigotis i li deia amorosa:"Totó, els gossets fan bub i no tenen xumet. Sembles un gos molt estrany". Al Totó no li importava. Fer bub no li agaradava, preferia dir to. Li agradava el seu xumet i córrer i fer saltirons.

Un dia, mentre el Totó dormia amb el seu xumet de color groc, el Pare Gos i la Mare Gossa van decidir que el Totó havia d'anar a l'escola. A l'escola dels gossos! L'endemà al matí, el Pare Gos i la Mare Gossa van dur al Totó a l'escola dels gossos. El Totó va estar molt content. Era una escola bonica.

Hi havia molts gossos. Tots eren amics seus i li deien contents:"Bub, bub, Totó. Bub, bub, Totó. Aquí tots t'estimem". El Totó va aprendre de seguida que els gossos fan bub i que no tenen xumet. El seu el guardaria i només el xuclaria quan se n'anés a dormir.